Pintar

Es curioso, pero a pesar de no haber pintado nunca, o casi nunca en mi vida, siempre me sorprende y fascina reencontrarme con este pequeño cuadro: 

detrás del cual está escrita la fecha, un 24 de noviembre de 1993, y el título: En lo más profundo del sentimiento.

Me sorprende también encontrar una cierta similitud con esta imagen, que aparece en la portada del libro del Maestro Eckhart, El fruto de la nada (Siruela, 1998):

Soc aquí

                                 

                 

 

Entre oliveres que agiten

els seus braços de plata

contemplo com s’escorre

la pols del camí.

La lluna blanca es retalla

en el cel del migdia.

Lleugeres dansen les pedres

sota la tramuntana.

I ara que em sento ànima d’aigua

entre el cel que em sosté

i la terra que m’enlaira

descobreixo allò que desconec:
la meva pròpia casa.

Camins

Tornar a sentir el tacte de l' olivera seca

sobre camins de sorra, entre blat i olor a fem.

Veure la terra que m’envolta

i de sobte

descobrir amb alegria i amb tristesa

que ara la veig per primer cop.

Tinc encara una vida per conèixer-la.

La joia que cercava,

després del proper tren,

a un aeroport perdut

o a l'altre costat de la vorera

es troba a la sorra del camí

que incansables trepitgen

les rodes de la bicicleta.

Tot és aquí.

   

Baladres

                                      

S’han acabat els viatges, els plors i les fugides.

He decidit quedar-me aquí.

Decideixo tornar a trepitjar

la pols del camí.

Cada dia.

Sentir la presència dels arbres

l’olor dels baladres

la suavitat de les oliveres

que m' acompanyen.

No necessitar ningú per ser qui sóc

i malgrat tot

acollir amb agraïment

tota la companyia.

Tornar a sentir la pols del camí cada dia.

Sí.

Però també la suavitat de l’aire,
del cel blau i de les flors.

Punto.

http://instituto-sufi.blogspot.com.es/2013/03/istilahat-lexico-sufi-taqiyya.html