Viatge entre les pedres

 Hem fet camins sense retorn a través de la bellesa amagada en la pedra: des de la gruta que celava paisatges  i meravelles invisibles en la llum de les profunditats, fins a les pedres blanques d' Arles i Tarascon i el groc rogent incendiat de terra de l'Abbaie de Fontfroide.
Vàrem travessar els misteris de la Tarasque custodint el seu cor sacre i lliure de gravetat que protegeix les mirades perdudes en la misèria de la cervesa i del vi que l'envolten.

Transfigurats per la llum de colors que inflama de somnis translùcids el bosc imaginat per Gaudí, vàrem arribar fins al silenci del Dipòsit de les Aigües i el recolliment vertical de Santa Maria del Mar. Per acabar en els esguards innocents, a temporals, tenyits de colors de sang i cel dels frescos del MNAC, amb els seus animals fantàstics amagats entre els murs, desafiant el pas del temps. I la solemnitat de la catedral de Girona, allà amunt, el seu respir de nit que s'eixampla entre les llums subtils de vitralls que retallen les ombres del cor.  

Al final: la roca. La roca seca, nua, deserta, bora el mar.