Viatge entre les pedres

 Hem fet camins sense retorn a través de la bellesa amagada en la pedra: des de la gruta que celava paisatges  i meravelles invisibles en la llum de les profunditats, fins a les pedres blanques d' Arles i Tarascon i el groc rogent incendiat de terra de l'Abbaie de Fontfroide.
Vàrem travessar els misteris de la Tarasque custodint el seu cor sacre i lliure de gravetat que protegeix les mirades perdudes en la misèria de la cervesa i del vi que l'envolten.

Transfigurats per la llum de colors que inflama de somnis translùcids el bosc imaginat per Gaudí, vàrem arribar fins al silenci del Dipòsit de les Aigües i el recolliment vertical de Santa Maria del Mar. Per acabar en els esguards innocents, a temporals, tenyits de colors de sang i cel dels frescos del MNAC, amb els seus animals fantàstics amagats entre els murs, desafiant el pas del temps. I la solemnitat de la catedral de Girona, allà amunt, el seu respir de nit que s'eixampla entre les llums subtils de vitralls que retallen les ombres del cor.  

Al final: la roca. La roca seca, nua, deserta, bora el mar. 

 

Retorn de Cadaqués

 

La força de la terra erma sota els peus,

i les espines d'un amor ferit al cor

preparen el naixement de la rosa.

Ser masticats pel mar, el sol i el vent.

Sentir la calor de la pell que crema,

en una espiral de dolor, joia 

i nostàlgia d'un futur esperançador.

És el retorn de la paraula oblidada,

de la llavor amagada al fons de l'ànima,

que penetra lentment el sòl de la interioritat,

i es fa llum que crema les ombres del temps.

***

Les guspires de la llar de foc

il:luminen les entranyes de joia i de dolor.

Cadaqués és el lloc de la poesia, 

allà on la paraula s'arrel·la en la roca, 

únic que pot mantenir-la dreta

enmig dels temporals, de la tramuntana

i el crit silenciós del cel.

Pascua 2026

 Tanti anni passati

intuendo la belleza

senza riuscire a coglierla

che adesso il cuore esplode 

pieno di gioia e timore,

travolgimento di luce

nella consapevolezza

di non saper custodirla.

Come descrivere questo

sentirsi pienamente liberi 

figli dell'istante e della vita

cullati da una trasparenza

che ci rende presenti,

ora e qua?

Potessimo vivere sempre

in questa apertura infinita

il mondo sarebbe un paradiso

fatto di tenerezza

radici e frutti,

semplicità.

Eppure, al di là i mari

e le montagne più vicini

gli uomini si macchiano 

di sangue le mani

per tenersi stretto l'inferno

che loro stessi costruiscono.

Non possa il fragore

delle bombe

uccidere i sogni e la dignità,

di chi, malgrado tutto,

ancora Vive. 

Regreso de la ciudad

¿Seremos capaces de seguir creyendo en la belleza cuando con los huesos rotos y la mirada esculpida por el tiempo no podamos mirar más allá del horizonte?

¿Podremos seguir cantando bajo el cielo azul en invierno cuando dejemos de dibujar siluetas en el mar infinito?

Aunque el cielo esté iluminado por la luz de la mañana y las estrellas nos observen desde lejos y nos pregunten qué hacemos nosotros aquí, ¿todavía nos será posible imaginarnos en una condición de semejanza al infinito que atenúe los golpes de la vida en la espalda y el peso de la oscuridad en nuestros músculos cansados?

El combate