Viatge entre les pedres

 Hem fet camins sense retorn a través de la bellesa amagada en la pedra: des de la gruta que celava paisatges  i meravelles invisibles en la llum de les profunditats, fins a les pedres blanques d' Arles i Tarascon i el groc rogent incendiat de terra de l'Abbaie de Fontfroide.
Vàrem travessar els misteris de la Tarasque custodint el seu cor sacre i lliure de gravetat que protegeix les mirades perdudes en la misèria de la cervesa i del vi que l'envolten.

Transfigurats per la llum de colors que inflama de somnis translùcids el bosc imaginat per Gaudí, vàrem arribar fins al silenci del Dipòsit de les Aigües i el recolliment vertical de Santa Maria del Mar. Per acabar en els esguards innocents, a temporals, tenyits de colors de sang i cel dels frescos del MNAC, amb els seus animals fantàstics amagats entre els murs, desafiant el pas del temps. I la solemnitat de la catedral de Girona, allà amunt, el seu respir de nit que s'eixampla entre les llums subtils de vitralls que retallen les ombres del cor.  

Al final: la roca. La roca seca, nua, deserta, bora el mar. 

 

Retorn de Cadaqués

 

La força de la terra erma sota els peus,

i les espines d'un amor ferit al cor

preparen el naixement de la rosa.

Ser masticats pel mar, el sol i el vent.

Sentir la calor de la pell que crema,

en una espiral de dolor, joia 

i nostàlgia d'un futur esperançador.

És el retorn de la paraula oblidada,

de la llavor amagada al fons de l'ànima,

que penetra lentment el sòl de la interioritat,

i es fa llum que crema les ombres del temps.

***

Les guspires de la llar de foc

il:luminen les entranyes de joia i de dolor.

Cadaqués és el lloc de la poesia, 

allà on la paraula s'arrel·la en la roca, 

únic que pot mantenir-la dreta

enmig dels temporals, de la tramuntana

i el crit silenciós del cel.