Retorn de Cadaqués

 

La força de la terra erma sota els peus,

i les espines d'un amor ferit al cor

preparen el naixement de la rosa.

Ser masticats pel mar, el sol i el vent.

Sentir la calor de la pell que crema,

en una espiral de dolor, joia 

i nostàlgia d'un futur esperançador.

És el retorn de la paraula oblidada,

de la llavor amagada al fons de l'ànima,

que penetra lentment el sòl de la interioritat,

i es fa llum que crema les ombres del temps.

***

Les guspires de la llar de foc

il:luminen les entranyes de joia i de dolor.

Cadaqués és el lloc de la poesia, 

allà on la paraula s'arrel·la en la roca, 

únic que pot mantenir-la dreta

enmig dels temporals, de la tramuntana

i el crit silenciós del cel.