Ara que la terra
ja ha il·luminat els retaules
i guspires de flames enceses
cauen com gotes dins l'aigua
desperten les ombres d'un somni
que arriba com una espasa.
Lentament les fulles tremolen
d'un aire sec dins de l'ànima.
Silencis d'espelmes encara
descansen com flors deslligades
i una veu suau et recita
cançons a la matinada.
És el so de les ombres enceses
de les ànimes noves que ballen
en una festa que comença
quan el temps de la vida s'acaba.
No hay comentarios:
Publicar un comentario