Dedicat a la Dona Coratjosa
Entre silencis d'angoixes contingudes
caigudes de l'abisme
i incerteses d'escuma,
espurnes de misteris sense cendra
obertures d'infinits espais que dansen
dubtes, conviccions incansables
plujes de daurades esperes.
En l'equilibri de l'instant,
espelmes de silencis que reneixen,
mirades i somriures de generositat immensa.
I en una nit clara d'estrelles,
un vent que arriba d'altres terres
on reconec l'aire de casa nostra
que de gran i llunyana
se m'ha tornat propera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario