Plou daurada sobre el blanc,
quan arriba la tardor
la sang d'aquest pit que es vessa
entre llàgrimes de foc
per la ignorància i l'absència.
Tant d'orgull, tanta misèria!
La fletxa al centre del cor
encén als ulls la foguera
que crema amb dolor suau
tot allò que no és real,
i allunya de la innoblesa.
Un honor immerescut
poder rebre les paraules
que travessen els enganys
i en mostrar-los ens fereixen
com agulles de tendresa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario