"Rebre la paraula i deixar que esdevingui carn en nosaltres i així esdevenir com Déu, esdevenir paraula: aquest és el nostre deure i aquest deixar-se concebre hauria de ser la nostra resposta. Però, continuant amb la mateixa metàfora, es pot incórrer en el fracàs i fins i tot en l' avortament. Això passa, naturalment, si la paraula no és escoltada, si ens molesta o ens espanta perquè ens fa fer alguna cosa que no gosem fer o no volem fer perquè la nostra vida és presonera dels molts sorolls d'una existència banal.
Es pot incórrer en un mal ús de la llibertat. És allò que es verifica quan la llibertat és entesa com a pretext per satisfer els propis capricis. Llavos ja no hi ha obediència (de ob-audire), l'escolta del missatge de les coses, del missatge dels altres que ha de passar a través del filtre de les meves orelles i de la meva consciència. Aquests no poden entrar perquè els filtres estan obturats i els missatges de la vida estan bloquejats, tancats a fora i finalment perduts [...].
La civilització contemporània es caracteritza per una actitud que ens empeny sobre tot a fer quelcom, crear alguna cosa, emprendre el que sigui i estar ocupats, en lloc d'escoltar prèviament el silenci en un mateix i en els altres, per acollir cada cosa i deixar-la esdevenir carn en nosaltres per poder després donar vida a allò que ha estat concebut."
R. Panikkar, Mística, pelnitud de vida, Fragmenta Editorial, pp. 141- 142
No hay comentarios:
Publicar un comentario