Bajo la lluvia

Las gotas son estrellas

que se apagan en el agua.

Un universo

sobre la superficie del lago.

Los milagros de la vida

   Ayer me ocurrió un milagro. Se llama Franc Molinos Pérez. Es andorrano, tiene 30 años y ayer hacía 37 días que había salido de Barcelona (Colón) para dar la vuelta al mundo, solo y a pie, con un horizonte de cinco años por delante. No tengo palabras para describir este precioso encuentro. Os dejo con su página web por si queréis seguirlo, apoyarlo o saber más de él.

http://www.feetontheground.es

Quan el fruit sigui madur... caurà de l'arbre!

      Diu Panikkar en el seu meravellós proleg a l' Experiència vèdica:

     "No desitja convertir la simfonia en un poema, sinó tornar a tocar la música, encara que els instruments no siguin els mateixos i l'habilitat del compositor original estigui absent. No volem posar la música en paraules ni traduir les paraules en dansa. El nostre objectiu és dir les paraules, tocar la música, executar la dansa, pronunciar les pregàries, cantar les cançons, meravellar-nos, estimar, dubtar, patir, esperar i creure juntament amb aquests documents de la història humana que anomenem les Veda."

Que així sigui!!!

Celebrar

             "La celebració transmet un sentiment de solidaritat còsmica, de fraternitat humana i sovint d'un acompanyament diví a causa del qual totes les nostres accions són litúrgiques, significatives i expressives, de manera que expressen el que és ara i creen el que està punt de ser. La celebració és la consciència dels ritmes de la vida i l'observança festiva de la seva freqüent repetició."

Raimon Panikkar, L' experiència Vèdica

Suerte o azar

      El día en que nos damos cuenta de que la suerte no es un producto del azar, sino fruto de nuestro trabajo, las cosas empiezan a cambiar...

Il grido di un cuore spezzato

Cosa fare 
quando il cuore ti spinge
verso tante espressioni diverse 
di sé?

Come combattere 
questo suo spezzarsi
verso la musica e il canto
la chitarra e il ney
l'ascolto e la composizione,
la scrittura 
nelle sue molteplice forme
dove a volte
filosofia e poesia si scontrano?

Come rispondere 
alle esigenze del cuore
senza diventare un dilettante
capace di tutto e di niente
senza mai toccare
nessuna profondità?

Temple de mar i sorra

No saps on és

el silenci del temple

que t'immola.

Llengües de vent

cauen 

sobre la sorra humida

del teu pas.

Es el temps

que amb cant suau

dibuixa ara el teu rostre.

***

Carícies de silenci

atansen els teus peus

cap a les roques.

Teixit de guix

que dibuixa mirades

a les cendres

i, en el mar infinit,

crida el seu horitzó 

de sol i llum.

***

Has escoltat la nit 

en un matí de sol i pedres.

Has caminat

punxan-te la planta dels peus.

I ara que és tard

i mil gavians devoradors de peixos

banyen les plomes en la tinta blava del mar

has decidit que ja no tornes.

Decideixes que et quedes,

ara sí.