Imagina't un volcà enmig del
mar. Imagina't una terra sinuosa, de color vermell intens, plena d'onades.
Enmig del vermell, de pedra liviana, extraterrestre, fragments de lava
groga, negra també. Imagina't, enmig d'un paisatge desèrtic una muntanya
blanca, i la seva ascensió per sobre el núvols, allà lluny, entre piques
multicolors llunyanes...
Imagina't un paissatge que canvia a cada segon, en el
que es veuen, en les pedres, impressos els moviments de la lava en descendre.
Imagina't de sobte, sobre la terra blanca, groguenca, enormes roques negres en
forma d'ou, tallades, com si fossin gegantines eines primitives, aguantat-se,
en equilibri, sobre la pendent. Imagina't, de sobte, un vent que no se sap d'on
ve que remou la sorra blanca... I un aire transparent, un sol de color blanc
per sobre els núvols y un cel descolorit per l'excés de lluminositat.
Imagina't
trobar-se en aquest paisatge desert, sense gairebé ningú; només, potser, de
tant en tant, les siluetes llunyanes d'uns caçadors
amb els seus gossos buscant conills entre la lava negra solidificada, fruit de
la darrera erupció... I imagina't, sobre tot, el silenci; la quietud
de la mirada en contemplar, en algún moment del camí, l'inaudible paisatge...
Agost 2008
No hay comentarios:
Publicar un comentario