Tornar a sentir el tacte de
l' olivera seca
sobre camins de sorra,
entre blat i olor a fem.
Veure la terra que m’envolta
i de sobte
descobrir amb alegria i
amb tristesa
que ara la veig per primer
cop.
Tinc encara una vida per
conèixer-la.
La joia que cercava,
després del proper tren,
a un aeroport perdut
o a l'altre costat de la vorera
es troba a la sorra del
camí
que incansables trepitgen
les rodes de la bicicleta.
Tot és aquí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario