Entre la neu del capvespre
sota un arbre enmig de boires
creix una flor invisible
de pètals fràgils,
encara.
Flor nascuda del silenci
que irradia llums daurades.
Creu-me:
entre llàgrimes i pèrdues
resplendeix en el teu ventre
la llum d'un nou sol ixent,
fill d'un dolor sense pena.
