Venen de lluny

Dedicat a la Dona Coratjosa

Entre silencis d'angoixes contingudes

caigudes de l'abisme

i incerteses d'escuma,

espurnes de misteris sense cendra

obertures d'infinits espais que dansen

dubtes, conviccions incansables

plujes de daurades esperes.

En l'equilibri de l'instant,

espelmes de silencis que reneixen,

mirades i somriures de generositat immensa.

I en una nit clara d'estrelles,

un vent que arriba d'altres terres

on reconec l'aire de casa nostra

que de gran i llunyana

se m'ha tornat propera.