El silenci d'aquesta primavera
m'ha conduït cap a una nit serena.
I enmig de la foscor,
davant de les espelmes,
he escoltat el bell crit
de qui sap que ja no hi ha marxa enrere.
El silenci trencat i la foguera
han deixat que velles ferides,
ara exposades a la llum,
comencin a sanar.
I entre les veles
d'un vaixell que travessa el mar i no s'atura
sents, suau, la protecció d' unes estrelles
que no estan lluny malgrat la distància infinita.
L’infinit te les fa properes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario